Com interpretar un anunci

Desprès d’un parell de dies d’intensa polèmica, finalment la firma Dolce & Gabbana ha fet cas de les repetides exigències de l’Institut de la Dona (el català i l’espanyol) i ha retirat el seu polèmic anunci. Dóna la sensació, des de fa uns anys, que aquests organismes dediquen una energia extraordinària a descobrir manifestacions sexistes en la publicitat, la televisió i el cinema, i potser no tanta a analitzar (ja no diem a solucionar) per què el salari femení és, de mitjana, força inferior al masculí o per què hi ha tantes dones que són sistemàticament acomiadades de la feina quan es queden embarassades. Per posar dos exemples.

Però, fins i tot deixant de banda aquestes consideracions (i fent obvietat del poc respecte per la llibertat d'expressió que han demostrat alguns), també criden molt l’atenció les interpretacions que diuen que l’anunci en qüestió incita a la violència contra les dones, que redueix la dona a un objecte sexual o, ja posats, que vulnera els drets humans. Tot perquè hi surt un noi agafant dels canells una noia i hi ha quatre més que s’ho miren, en el que molts han vist, immediatament, la representació estilitzada d’una violació múltiple. Vaja, n’hauríem de parlar molt. Com acostuma a passar en les representacions artístiques de qualsevol tipus, la fotografia de l’anunci és suficientment ambigua com perquè la interpretació depengui en bona part de l’espectador. I, de la mateixa manera que hi ha qui hi veu de manera tant diàfana (tant com per amenaçar d’anar als tribunals, com ha fet l’Institut Català de les Dones) que a la noia estan a punt de forçar-la cinc desaprensius, també es pot interpretar, amb la mateixa lògica, que és ella qui està a punt de beneficiar-se, un rere l’altre, tots aquests homes tant atlètics i atractius.

Si aquest anunci hagués aparegut fa uns quants anys, abans que el puritanisme més ranci comencés a disfressar-se de feminisme i de progressisme políticament correcte, segur que la segona interpretació hagués estat la preferida del públic i la crítica. I tothom (excepte quatre carques) hagués alabat el publicista de Dolce & Gabbana per mostrar una dona independent, segura de la seva sexualitat i que trencava amb una pila d’estereotips imposats per segles de repressió masclista. Hem anat molt cap enrere.

Publicat a eldebat.cat