El tramvia fantasma

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, està molt amoïnat per la onada d’incidències a la xarxa de rodalies de RENFE. Més que res perquè, des que els trens s’espatllen dia sí i dia no, hi ha 50.000 vehicles de més circulant cada dia per Barcelona, cosa que complica encara més el trànsit per la ciutat, que ja és complicat de per sí. Per això ha demanat la revisió del pla d’infrastructures metropolità amb caracter urgent per incrementar-ne la dotació.

Amb desastres a RENFE o sense ells, les entrades i sortides de Barcelona son un calvari monumental des de fa anys. Semblava que la cosa s’arreglava una mica quan van fer els rondes. Però en aquests quinze, anys, entre la diàspora dels urbanites cap als seus adossats suburbans, el creixement de la població i l’augment del nombre de vehicles, les rondes també s’han col·lapsat. No falla. Fer més vies de circulació, igual que fer més carrils, només serveix per a augmentar el volum del tràfic, com no es cansen de recordar els experts en mobilitat. La única soluciño, doncs, és augmentar el transport públic i, alhora, aplicar mesures dissuasòries.

De dissuasori, allò de l’àrea verda ja ho sembalva. Però no deu haver fet molt d’efecte, perquè certes vies de Barcelona van cada cop més plenes. No ja a les nou del matí, sinó gairebé tot el dia. Una d’elles és la Diagonal, que abandona la ciutat transcorrent en paral·lel al trambaix, el fabulós tramvia que, deien, havia de solucionar no sé quants problemes de circulació. I que circula relativament buit a l’hora que, pel seu costat, l’embús és inenarrable. Més o menys el mateix que ocorre amb el Tram Besós, a l’altra banda de la ciutat, al seu pas per la Gran Via.

Potser és perquè als barcelonins no els agraden els tramvies. Podria ser, fa cinquanta anys, ja en van fer vaga, i es veu que va ser una cosa molt sonada. O podria ser perquè l’ajuntament encara no s’ha decidit a unir els dos tramvies pel tram que faltra a la diagonal, tot i els estudis que demostren que d’aquesta manera es duplicarien el nombre d’usuaris, amb el consegüent estalvi en cost del transport públic i en una cosa potser més intangible, però igual d’important econòmicament, com és la disminució del temps de desplaçament.

La cosa més curiosa és que aquest traçat ja va quedar aprovat al Pla Director d’Infrastructures de 1999. Però, quan només quedava decidir si el traçat aniria en superfície o soterrat, l’Ajuntament va vetar el projecte i l’ha ajornat sine die. Potser perquè en un moment donat es va decidir que l’explotació del tramvia la faria un altre organisme. O potser perquè no s’atreveixen a assumir el cost electoral de tenir un dels carrers més cèntrics i transitats de Barcelona en obres durant una temporada. No sé quina de les dues opcions em dóna més ganes de confiar en el govern municipal, sincerament.

Publicat a eldebat.cat