Una estratègia coherent

S’ha criticat molt aquests dies la decisió d’ajusticiar Saddam Hussein. No tant per raons òbvies de rebuig a la pena de mort sinó pel fet que, d’aquesta manera, s’estava creant un màrtir. Però els EUA (i el seu govern titella a l’Iraq, que és qui, en teoria, ha executat Saddam) saben el que fan, oi? Vegem-ho.

Immediatament desprès de l’atemptat de l’11 de setembre de 2001, el govern nordamericà va decidir envair l’Afganistan per atacar el terrorisme islàmic en el seu feu i donar així un cop decisiu contra Al-Qaeda i Bin Laden, els responsables de l’atac contra les torres bessones. El resultat, com ja és sabut, és que Bin Laden va seguir campant i gravant vídeos, que l’estructura d’Al-Qaeda, diuen, és més poderosa que aleshores i que el terrorisme no ha minvat gens a la zona.

Com que rectificar és de savis, en el cas de’Iraq els EUA ho van voler fer una mica millor. Amb el pretext aquell de les armes de destrucció massiva (que, com ja es veia venir, tampoc no n’han trobat) i la invasió conseqüent han aconseguit que un país més aviat tebi en qüestions religioses, on les noies anaven a la universitat amb els cabells al vent, hagi abraçat en massa l’islamisme radical. I no només l’Iraq, sinó que, de rebot, el terrorisme islàmic s’ha multiplicat a tot el món àrab.

No es pot descartar que l'estupidesa humana hi jugui un paper important. Però tal cúmul de despropòsits per part de la garn superpotència sembla difícil d’explicar, fins i tot amb el president que els hi ha tocat en sort. Tant que dóna la impressió que l’objectiu fos precisament atiar el terrorisme, amb ves a saber quin fosc objectiu. O bé que, tot plegat, no siguin més que els efectes col·laterals (i, per tant, negligibles) d’un pla ben calculat per assegurar-se el subministrament de petroli a bon preu i, de passada, guanyar una influència decisiva gairebé al pati del darrera de la Xina.

I no estic segur de quina de les dues opcions acollona més.

Publicat a eldebat.cat