El legislador hiperactiu

Sembla que finalment no arribarà la sang al riu i els veïns i els visitants de la bonica ciutat de Tenerife podran celebrar tranquil·lament el seu carnaval, com fan (diuen) des del segle XVIII. Tranquil·lament, entre moltes cometes, perquè ja han avisat que la d’enguany serà una edició especialment sorollosa, com a reacció a l’intent d’un jutge local de prohibir, arran d’una denúncia d’un grup de veïns, i basant-se estrictament en el que diu la llei del Soroll, els actes nocturns que superessin els 55 decibels. És a dir, tots els actes nocturns, perquè aquests 55 decibels és més o menys el soroll que fa una conversa normal entre dues persones.

Com que les protestes dels veïns (excepte els denunciants, és clar) i de les autoritats han estat descomunals, al final un altre jutge ha revocat la mesura amb gran celeritat basant-se en uns quants tecnicismes jurídics. Però amb tot aquest enrenou el Govern canari (i d’altres) ja estan parlant d’introduir alguna modificació a la llei del Soroll perquè aquesta quedi suspesa en segons quines dates assenyalades. D’altra forma, qualsevol ciutadà amargat i misantrop, amb una simple denúncia, podria carregar-se balls de Festa Major, focs d’artifici i, si m’apures, trobades de grallers sempre que vulgui.

Tot i que podríem estar d’acord amb això dels grallers, és evident que el dret individual al descans no pot passar tan radicalment per davant del dret col·lectiu a divertir-se. Dintre d’un ordre, és clar que sí. Però això és el que diu la llei, que més de dues persones parlant ja és contaminació acústica. Potser el problema és que ja fa temps que es legisla massa de cara a la galeria. I, amb això del soroll, que es veu que deu donar vots, o això creuen els polítics, més encara. Per això tenim una llei que, si s’apliqués estrictament, hauria de prohibir el trànsit en gairebé tots els carrers de les nostres ciutats. Si algun ciutadà misantrop (i vianant) s’anima a posar les oportunes denúncies, encara riurem.

Publicat a eldebat.cat