Soroll de primera i de segona

Ja fa temps que l'ajuntament de Barcelona es preocupa amb especial atenció de lluitar contra el soroll a la ciutat. Especialment si el xivarri el causen els noctàmbuls que s'entesten a divertir-se més enllà de certes hores. La darrera actuació en aquest sentit ha estat ordenar el tancament de La Paloma, la centenària sala de ball del Raval, que haurà de tancar les seves portes l'u de gener si no fa les apropiades reformes per insonoritzar el local. Unes reformes que, ja ho han dit els propietaris, són massa cares i no els surt a compte fer, per la qual cosa prefereixen tancar definitivament.

És la mateixa decisió que van prendre, fa un parell d'anys, els propietaris de la sala Cibeles, un altre ball històric on s'han divertit generacions de barcelonins i que també va haver de plegar pel mateix motiu. En el seu lloc, on encara ara hi ha l'edifici original (també centenari), s'hi farà un asèptic i silenciós gimnàs.

És una gran notícia que l'ajuntament es preocupi amb tant d'interés pel descans dels ciutadans, així com està molt bé veure amb quina celeritat es pren en consideració les queixes dels veïns afectats pel soroll nocturn. Però hi ha uns quants dubtes que ens venen al cap. Com ara fins a quin punt tenen (moralment) dret uns veïns que acaben d'arribar al barri a queixar-se d'un local que fa cent anys que és un clàssic de la gresca de la ciutat. O, també, si en farien el mateix cas als veïns de (posem per cas) la Gran Via o el carrer Aragó si es queixessin del soroll dels cotxes que hi circulen les 24 hores del dia. Un soroll que (els hi ho puc assegurar) és molt més desagradable que el que puguin fer quatre (o quatre-cents) borratxos cada dissabte a la nit.

Publicat a eldebat.cat