Català de baixa velocitat

Mentre que per aquí a baix sembla que encara no ens hem posat totalment d’acord sobre per on ha de passar i on ha de parar el TGV, una mica més al nord ho tenen tot força més clar. Al Roselló fa temps que estan entusiasmats amb la perspectiva que el 2009 (si Déu vol) el nou tren deixi Barcelona i Perpinyà a una hora justa de trajecte. És clar que també hi ha qui dubta. Mentre que l’alcalde, Jean Paul Alduy, està encantat amb les noves perspectives de negoci que s’obren, un recent estudi que ha donat molt a parlar a Perpinyà manté que el TGV ocasionarà un èxode massiu de rossellonesos que vindran a Barcelona els caps de setmana a fer turisme cultural com bojos.

És una teoria força lògica. Entre els habitants de moltes comarques relativament properes a Barcelona sempre ha estat habitual baixar (o pujar) a Barcelona per anar de compres, a sopar, al teatre o al cinema. Fa molts anys que es fa i es la cosa més natural, en tots els països de les nostres dimensions, que qui viu relativament a prop s’hi apropi de tant en quant a gaudir de les oportunitats que dóna la capital. La novetat important és que, si es confirmen aquestes previsions, hi haurà una gens menyspreable quantitat de rossellonesos que, tot d’una, hauran convertit Barcelona en la seva capital a efectes pràctics, s’hi deixaran caure sovint i, vulguis que no, potser decideixen que no seria mala idea recuperar la llengua aquella que sons pares ja no els van ensenyar perquè no portava enlloc.

Si totes aquestes previsions optimistes es compleixen i, d’aquí a dos anys, hi ha una gernació de catalans del nord que es maten per baixar (ara sí) a Barcelona els dissabtes i, després de les compres pertinents, posem per cas que volen anar a sopar i després, al cinema, ¿quantes pel·lícules en la nostra llengua els podríem oferir?

Si parlem d’aquest cap de setmana, només deu, la meitat de les quals són dirigides a un públic infantil. Potser no els estem ajudant gaire.

Publicat a eldebat.cat