Reproduir-se costa

Justament l’endemà que els diputats espanyols aprovessin la llei d’Igualtat (amb la sonora abstenció, per motius inconfessables, del PP), s’han publicat els resultats d’una enquesta del CSIC que afirma que una de cada quatre dones deixa de treballar després de casar-se. Una de cada quatre, no sembla massa, però resulta que és un percentatge lleugerament superior al que es donava els anys seixanta. L’estudi també diu que el 58 per cent de les dones espanyoles (i a Catalunya deu ser un percentatge semblant, no som tant diferents en això) consideren que tenir fills és un obstacle en la seva vida laboral. I, per a un altre 17 per cent, l’obstacle és insalvable i abandonen definitivament la feina. No anem gaire bé, doncs.

La llei recentment aprovada és modèlica en molts aspectes. En primer lloc perquè no es tracta de discriminació positiva, aquest concepte que costa tant de vendre en els temps liberals que vivim. Seguint l'exemple de països tan modèlics com Suècia o Finlàndia, el que fa és establir una proporció màxima del 60 per cent per a qualsevol dels sexes. Que s’ha d’aplicar obligatòriament en llistes electorals, consells d’administració (una oportuna patadeta al famós sostre de vidre) i en les administracions públiques. Excel·lent, però això no evitarà que segueixi havent massa dones que deixen de treballar quan són mares.

Potser per una raó tant senzilla com que, si no tens un sou una mica decent, surt més a compte deixar de treballar i quedar-se a casa amb el nadó que no pas pagar una guarderia. Quedar-se a casa la dona, s’entén, que és el que acostumen a decidir quasi totes les parelles en casos així. I quan els nens són una mica més grandets i entren i surten de l’escola a unes hores que la major part d'adults en edat laboral estan treballant, si no hi ha uns avis disponibles (i amb bona salut), tampoc no és un gran negoci gastar-se més de la meitat del sou en un cangur.

Posats a copiar els nòrdics, per què no fem com ells, que tenen guarderies públiques i gratuïtes disponibles per a tothom a partir dels sis mesos? Potser perquè, per moltes lleis espectaculars que s’aprovin, en realitat no hi ha una voluntat política real d’assolir la igualtat entre sexes? O potser perquè aquests tristos problemes econòmics de les classes mitges i baixes queden molt lluny de la sensibilitat dels nostres legisladors?

Publicat a eldebat.cat