Antisistemes de paraula

Tot i que Xavier Trias considera que és una vergonya i que Fernández Díaz hi veu motius pel cessament immediat, gairebé tot el que va dir ahir Imma Mayol és força raonable. És raonable preocupar-se perquè l’accés a l’habitatge és ara molt més difícil que fa 20 anys. És raonable pensar que, si el mercat no ha pogut solucionar aquesta situació, les administracions han de fer-hi alguna cosa. És molt raonable voler prendre mesures (en forma de cànon o del que sigui) perquè la quantitat exagerada de pisos buits que hi ha al país entrin al mercat de lloguer.

I és raonable, i a més conseqüent amb tot plegat, pensar que okupar una casa o una fàbrica buida de fa molts anys, rehabilitar-la i fins i tot fer-hi activitats pel barri no hauria de ser delicte. No ho va ser fins que va entrar en vigor el nefast codi penal de 1995, no ho és en països seriosos com França o Alemanya i, en el nostre, hauria de deixar de ser-ho. Com que Imma Mayol té aquestes perilloses idees, no dubta a qualificar-se a ella mateixa, en un atac sobtat de segolenisme, d’antisistema.

És curiós que una persona tan ben integrada al poder encara pugui creure que està fora del sistema. Però el que pugui pensar d’ella mateixa la senyora Mayol, ben mirat, és el de menys. El que compta són els actes. I el que li hauríem de tirar en cara, per tant, no són aquests excessos verbals, sinó que, en tots els anys que fa que és al govern de Barcelona (i ja en són uns quants) ha permès que l’Ajuntament fes una política d’habitatge totalment oposada al que ara predica.

Publicat a eldebat.cat