Nos ancêtres les gaulois

Molts dels musulmans britànics voldrien regir-se per la llei islàmica. Sobretot els més joves. Segons una enquesta que s’ha fet pública aquests dies, els joves musulmans del regne unit (bona part d’ells, immigrants de segona generació) preferirien, en un percentatge bastant alt, regir-se per la sharia abans que per les lleis del seu país i voldrien que les dones anessin pel carrer cobertes amb el vel islàmic. Amb totes les prevencions que cal prendre davant d’una enquesta, no hi ha dubte que es tracta d’una pèssima notícia. Sobretot per als britànics, és clar. Però també és un senyal molt clar que el model multiculturalista, típic de la Gran Bretanya, no ha funcionat a l’hora d’integrar la immigració.

Durant molts anys, les institucions i la societat britànica han procurat respectar al màxim les particularitats dels seus immigrants, fins i tot impartint el corresponent ensenyament religiós a les escoles. Això ha fet que conservin la seva identitat de forma admirable. Però, per contra, també els ha impedit una autèntica integració en el país d’acollida. Un cas contrari és el de França. El seu model pretén assimilar l’immigrant i convertir-lo en un bon francès devot dels valors republicans, incloent-hi mesures tan polèmiques com la de prohibir el mocador islàmic a les escoles. Tot plegat molt jacobí, això que ens fa tanta ràbia als catalans, i molt poc respectuós amb les identitats respectives dels nouvinguts. I tampoc no podem dir que la societat francesa sigui una bassa d’oli pel que fa a la immigració. Tots recordem els disturbis que hi va haver als barris de la perifèria de París fa uns mesos. La diferència és què, mentre a París els descontents es dedicaven a cremar cotxes, a Londres posaven bombes al metro. I no és el mateix.

Publicat a eldebat.cat