La victòria del populisme

Tot i que encara falta la segona volta, ja es pot avançar que el guanyador de les eleccions franceses serà Jean Marie Le Pen. Aquesta afirmació pot semblar una boutade. I ho és, però no del tot. A primera vista pot semblar que, com han interpretat alguns, l'autèntic derrotat de les presidencials franceses sigui, precisament, Le Pen i el seu Front Nacional, que ha perdut bona part del vot que fa cinc anys el va fer passar a la segona ronda. Potser sí. Però fixem-nos també en com el populisme lepenià ha impregnat el discurs dels candidats majoritaris. De tots, perquè fins i tot Royal exhortava fa poc els francesos a penjar la tricolor al menjador i no se li queia la cara de vergonya. Però molt especialment de Sarkozy, que des dels inicis de la seva llarga cursa cap a l'Elisi ha intentat robar-li terreny a la ultradreta fent de l'autoritat, la seguretat i el control de la immigració els principals arguments del seu programa. I no li ha anat pas malament.

El discurs populista dóna cada cop més vots als qui el practiquen. I al tanto, que això no passa només a França. També entre nosaltres es dóna el curiós fenomen que les classes baixes voten ara a la dreta. Potser perquè, per allò de la llei del pèndol, ara toca que el pensament dretà (i perdó per la paradoxa) domini la cosmovisió d'Occident. Potser perquè la desindustrialització i la deslocalització d'empreses han deixat a la cuneta i sense perspectives de futur bona part de la classe treballadora europea, que està disposada a acceptar qualsevol solució màgica. Com ara expulsar els immigrants, que es veu que són els autèntics culpables de tot plegat.

Però potser també és l'esquerra qui té una bona part de responsabilitat. Perquè mai no ha tingut un discurs articulat sobre la immigració que anés més enllà d'un confús multiculturalisme. Perquè encara que el treballador autòcton no llegeixi les pàgines d'economia dels diaris, tampoc no és tan tonto i sempre ha intuït que, a més mà d'obra disponible, menys sou. I des de l'esquerra no ha hagut ningú, en els darrers deu o quinze anys, que li oferís una explicació raonable al respecte. I ja se sap, si a casa no et donen el que et fa falta...

Publicat a eldebat.cat