Sobre el vot en blanc

Aquest matí, mentre esmorzava, m'he endut un ensurt força important. Concretament, al llegir l'article d'en Sala i Martin a La Vanguardia. I no pas perquè deixés anar cap animalada ultraliberal, com seria normal, sinó perquè m'he sorprès estant gairebé del tot a favor del que hi deia. Preocupant.

Però al Cèsar el que és del Cèsar, i encara que sigui de la colla de la FCO i dugui unes americanes horribles, si l'home té raó, té raó. I avui en tenia més que un sant quan deia que ERC, que va ser expulsada humiliantment (recordem-ho) del primer tripartit, no ha dubtat a mantenir el PSC al poder a canvi de pràcticament no-res. Bé, els d'ERC sempre s'hi defensen amb la tesi que s'avança millor cap a la independència des del govern que des de l'oposició. I jo me'ls crec, és clar. Com també crec que aquest gran sacrifici el fan per patriotisme, i no pas perquè els seients del Govern són molt còmodes i costa aixecar-se'n. Però, fins i tot amb tanta bona fe, a ningú no se li escapa (ni al Carod ni al Puigcercós, no crec que se'ls hi escapi) que, amb aquesta estratègia, el que estan aconseguint és engreixar una formació clarament contrària a la sobirania de Catalunya com és el PSC. No està malament, per a uns independentistes.

En Sala i Martin és molt llest perquè és liberal i dóna classes a Amèrica (quan, si sempre és per aquí fent política?). Però molts antics votants d'ERC menys llestos que ell també han arribat a les mateixes conclusions i s'han plantejat molt seriosament canviar de vot aquest diumenge. Què votaran, llavors? Que potser votaran CiU, que a més dels seus abundants antecedents en claudicacions de tota mena, ara té un candidat que, aquesta mateixa tarda, durant el seu acte central de campanya, ha repetit cinc cops en dos minuts l'expressió "el president del Govern" referint-se a Zapatero? Difícilment. Per això ha guanyat força la idea que votar en blanc (o nul, o a RC, que ve a ser el mateix) és la opció més sobiranísticament correcta en aquests moments.

No dic que no. I, si el diumenge el vot en blanc creix de manera apreciable, la minoria hiperpolitizada del país podrà passar-se mesos analitzant el fenomen del dret i del revés en tertúlies, articles i blogs sobiranistes. I podrà treure interessants conclusions sobre el toc d'atenció que (suposadament) això representa per als partits. Però, i la resta, les masses poc concienciades, que amb prou feines voten quan toca i que tendeixen a apuntar-se al cavall guanyador, quina conclusió en trauran quan vegin que a Catalunya només han crescut els partits d'obediència espanyola?