No han entès res
La direcció d'ERC, tot i la seva contrastada preparació intel·lectual i acadèmica, fa gairebé dos anys que no entenen res de res. O, més ben dit, no han entès una única cosa, però fonamental: que els seus votants no aproven el segon tripartit. El primer, aquest sí que l'aprovaven. Perquè, qui més qui menys, tothom en aquest país estava d'acord que calia un canvi de rumb després de 23 anys de pujolisme, especialment després de les dues últimes legislatures. I perquè Maragall, a la seva manera, representava la part catalanista del PSC. Per això, a les eleccions al Parlament del 2003, ERC encara es va mantenir força bé.
El segon tripartit ja és tota una altra cosa. Després de ser expulsats del Govern a mitja legislatura, i després que Zapatero i els del Baix enviessin Maragall a casa seva, ningú no va entendre perquè ERC va fer com si no hagués passat res i va convertir Montilla en president a canvi de no res. I, si de debò calia manar (per construir la majoria social que ha de dur a la independència des del govern, com diu aquest discurs tan bonic que té la direcció d'ERC) el que era imprescindible era marcar un perfil propi ben clar i aconseguir els màxims avenços en matèria lingüística, autogovern, finançament, i desplegament de l'Estatut. Que, els que no tenim la clarividència estratègica d'en Puigcercós, modestament, creiem que és el que ha de fer un partit independentista quan és al Govern. I, no menys important, vendre aquests avenços com a propis. Cosa que ERC, amb els seus crònics problemes de comunicació, difícilment podia fer.
Perquè, per explicar la desfeta de les darreres eleccions, a tota aquesta cadena d'errors hi hem d'afegir encara una no gens menyspreable influència externa, la de la implacable campanya de descrèdit engegada des de l'entorn convergent. Una campanya adreçada directament i des del primer dia contra ERC, hàbilment executada, com una pluja fina (però ben feta), des de mitjans i opinadors afins (pocs, però d'aquells que creen opinió), i destinada exclusivament a trencar el tripartit pel seu cantó més feble i recuperar el Govern. Peti qui peti. Sense importar que, pel camí, els partits d'obediència catalana poguessin perdre presència en favor del PSC i el PP, com així ha estat.
Molt poc patriòtic, tot plegat, és clar. Però potser la responsabilitat més gran la té la direcció d'ERC, precisament per haver regalat l'argument per a tots aquests atacs.
5 comentaris:
Bona nit,
Home, això de que el 2003 tothom estava d'acord en que calia canviar les forces del govern, em sembla una mica forçat i exagerat. Si més no, els electors van donar la victòria -contra pronòstic dels opinadors professionals- a Artur Mas i CiU, la qual cosa ja treu bona part de l'argument.
I en segon lloc,molta gent nacionalista sí creia en que reforçant ERC es forçaria un govern nacionalista de coalició, sobretot quan es van creure els discursos de l'equidistància de la campanya....quan resulta que ho tenien pactat feia 2 anys.
Es a dir, de la possibilitat de tenir un Psoe-psc totalment enfonsat a Catalunya (Pasqual es volia retirar de la política, etc.) després del gran fracàs electorals socialista del 2003, i un govern nacionalista, es va passar a un govern del Psoe-psc tripartit (PS-O-E) que ja hem vist on ens du.
Cordialment,
Andreu
D'acord, Andreu, no estava pas 'tothom' d'acord. Però sí que hi havia un sentiment àmpliament generalitzat que calia un canvi, això crec que no es pot negar.
I també tens raó que molts votants d'ERC volien un govern nacionalista de coalició el 2003. Però no és menys cert que el primer tripartit, en general, va ser ben vist (o almenys va ser tol·lerat) pels votants d'ERC
En aquestes eleccions, la patacada d'ERC, no la crec responsabilitat de la mala influència de CiU.
Ells solets havien fet la feina cap al desastre.
Amb els socialistes gestionant el poder de tot, gràcies a ERC i no de CiU, mediàticament han venut el missatge que han volgut. I de pas han destrossat tothom que tenen a prop.
Mentre el fantasma del desastre sigui CiU, tenim desastre per dies.
Dessmond, és clar que la patacada se l'han fotut ells solets. El que volia dir és que certs sectors de CiU hi han ajudat tot el que han pogut. I això, evidentment, no ha de servir per justificar res
ERC s'ha fotut la patacada tota soleta, sense altres ajuts que els companys de viatge que ells mateixos han triat. Jo també vaig ser dels que va pensar que els governs del Pujol anaven caient en pendent i que calia un canvi, però la gestió que ha fet Esquerra (com els agrada dir ara) de la clau que tant ufanosament va enssenyar el Carod ha estat lamentable.
La sensació, sovint expressada a la Trama, és que pel que fa a ERC i ICV: audi 4, Catalunya 0. Lo dels socialistes són figues d'un altre paner.
Publica un comentari a l'entrada