dimecres, 12 de març del 2008

La importància dels matisos

Com era previsible, els partits d'obediència catalana, en conjunt (CiU ha salvat els mobles pels pèls), han perdut pes en aquestes eleccions davant dels d'àmbit estatal, que han sumat més de dos terços dels diputats catalans. Especialment el PSC, que ha repetit el seu rècord de 25 escons de l'any 82 i ara és, més que mai, el partit hegemònic a Catalunya. Però la paradoxa del cas és que els catalans han votat, més que mai, en clau catalanista.

Des del sobiranisme és habitual dir (com fa sovint l'admiradíssim Joan Arnera, per exemple), que el PSOE i el PP, en la seva política nacional respecte a Catalunya, són exactament el mateix. I és cert, però amb matisos. És cert pel que fa al fons de la qüestió, perquè, arribat el moment, i en qüestions de debò fonamentals, tots dos partits no dubtarien ni un segon a imposar la seva raó d'Estat per entendre's-hi i perjudicar els interessos catalans. Però no és menys cert que amb el PSOE es pot pactar un Estatut (encara que després te'l raspallin), mentre que el PP el que fa és sabotejar-lo al Constitucional. I que els socialistes no juguen la carta de l'anticatalanisme per esgarrapar vots a les espanyes i que, al menys de moment, no es plantegen atacar la nostra política lingüística. Mentre que el PP va deixar ben clara la seva intenció (electoralista, o no) de carregar-se el sistema d'immersió lingüística, que és l'única raó que el català encara no sigui una llengua en vies d'extinció.

Perquè ja sabem que aquí hi ha molt d'autoodi. Però, així i tot, és evident que no ens estimem tan poc com per premiar amb 25 diputats el caos de Rodalies, les apagades de l'estiu, l'adjudicació dels espais a la T-Sud o a la retallada de l'Estatut. Els catalans que han votat ara en massa el PSC i que no ho feien abans, no l'han votat pas perquè siguin una colla de babaus a qui se'ls pot prendre el pèl impunement, ni perquè s'hagin deixat entabanar (bé, una mica sí) per la por al llop pepero. Aquests votants, moderadament catalanistes, són els mateixos que donaven majories absolutes a CiU en temps de Pujol, els mateixos que es declaren "tan catalans com espanyols" a les enquestes i que ja els va bé el nivell d'autogovern que tenim, mentre que ningú no vingui a tocar-nos els nassos i disminuir-lo encara més.

Des del punt de vista sobiranista, és clar, tot plegat és un plantejament de poca volada i un error greu, que l'únic que fa és allunyar el dia que serem un país normal d'una vegada. Però, si algú vol atreure (de debò) aquest votants tèbiament catalanistes a posicions nacionals més clares i més desacomplexades, encara seria un error més gran no prendre nota del missatge d'aquestes eleccions. I, com que aquests catalans que han votat PSC com un sol home, per molt que els ignorem, no s'esvairan pas per art de màgia, caldrà comptar amb ells, també, si volem ser un país normal algun dia.

3 comentaris:

Joan Arnera ha dit...

A veure què et sembla el meu petit anàlisis dels votants socialistes catalans...
Salut

Carles ha dit...

Em sembla, Joan, que la claves, com és habitual en tu.

Anònim ha dit...

¿Crees que el catalán es una puta mierda?

http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/03/16/el-catala-es-una-puta-merda/