'Vaya, vaya'

Tot i que ja l'han enllaçat en molts altres llocs, no puc estar-me de recomanar aquesta entrada del bloc de la Carme-Laura Gil sobre la darrera campanya estival de l'Ajuntament de Barcelona, la del anunci del "Vaya, vaya, a Barcelona hi ha sis platges" (en rodona a l'original). Val la pena llegir-lo per l'anàlisi que en fa, precís i punyent. I per la mala llet que s'hi gasta, que també té la seva gràcia.

Per ficar-hi cullerada, diria que el problema real, el que sí que és preocupant de debò, no és tant el lamentable ús de la llengua que ha fet l'Ajuntament en aquesta campanya. Molt pitjor és que el publicista de torn, si hagués volgut fer servir una tornada d'una cançó de l'estiu qualsevol (i de qualsevol estiu) en català, ho hagués tingut molt magre.

La Carme-Laura Gil no és que fos sant de la meva devoció quan era consellera. Més aviat al contrari. Gairebé tot el que llegia d'ella m'irritava força. Bàsicament pel seu, diguem-ne, liberalisme, i per la seva dèria amb les escoles concertades. Ara que ja no s'hi dedica, a manar, i sí a escriure, la llegeixo molt més de gust. I de vegades, com en aquest cas, també la trobo molt encertada.