Le drapeau catalan

El passat dissabte, el 33 va emetre la final de la Challenge Cup, una de les principals competicions del Rugbi a XIII europeu, entre els anglesos del St. Helens i els catalans del Catalans Dragons, de Perpinyà. Un encert. Però no va emetre la interpretació prèvia d'Els Segadors, per la qual cosa li han caigut pals de tot arreu. És cert que els informatius de TVC estan concebuts en clau espanyola i que cada cop s'hi parla més castellà, però semblava estrany que "la nostra" practiqués una variant tant extrema de l'autoodi. I, en efecte, si fem cas a aquesta notícia, sembla que l'explicació de l'omissió de l'himne és molt més planera. Gràcies a Déu.

També a Radio Catalunya, just a sota, hi havia una altra notícia encara més interessant, també sobre la final de Wembley. En ella, l'autor es felicita de la publicitat que ha representat l'esdeveniment pel rugbi a XIII a la Catalunya Sud, on aquest esport és pràcticament desconegut (i el rugbi a XV, més o menys igual). També lamenta la nul·la repercussió del matx als mitjans francesos, segurament pel fet que hi jugava un equip català i no un de parisenc, posem per cas. I, finalment s'alegrava del fet que a Wembley no s'hi hagués vist cap bandera francesa i sí, en canvi, moltes de catalanes.

El que hagués estat estrany és el contrari. A la Catalunya Nord, de banderes catalanes, no en falten pas. Te les trobes a tot arreu. Qualsevol associació, qualsevol comerç, d'una cotilleria a una línia d'autobusos interurbans, sembla que els falta alguna cosa si no s'adornen amb les quatre barres i l'adjectiu catalan. Fins al punt que un cossí meu d'Elna, quan es va casar a la catedral, van posar una senyera a l'altar. Això sí, la llengua, de parlar-la, ben poca cosa. Fins i tot els propis Catalans Dragons, que tenen la samarreta (i les graderies de l'estadi) quatribarrades i Els Segadors com a himne, tenen també el seu web íntegrament en francès.

A la Catalunya Nord, la situació no dóna per més i s'han de conformar amb aquestes mostres de catalanisme simbòlic. Preocupar-se pels símbols està molt bé. Serveix per reforçar la identitat col·lectiva i és una cosa que fan tots els països amb normalitat. Però, si ens oblidem que el referent real que representen és el que importa de debò, aquí a baix correm el risc d'acabar com els nostres veïns del Nord. Que els saludes dient bon dia i et responen bon jour.