Ecologistes de paraula
Avui hem suat la samarreta a la feina. Literalment, perquè s’ha espatllat l’aire condicionat i l’edifici d’oficines on treballo (com el 90 per cent dels que hi ha al país) és un cub d’acer i vidre sense finestres, a ple sol. Cosa que potser és una bona idea a Estocolm, o fins i tot a la City de Londres, per allò d’estalviar en calefacció. Però que en les nostres latituds és un atemptat al seny i al més elemental ecologisme.
Fa ja unes quantes dècades que es parla d’ecologisme. Cada cop més, fins al punt que els partits ecologistes estan en vies de desaparició, perquè l’ecologisme ha entrat en l’agenda dels governs i dels partits majoritaris i qui més qui menys s’adorna amb el verd en les seves sigles o obre un departament o un ministeri de Medi Ambient. Fins i tot l’exvicepresident del país més contaminant del planeta s’ha reconvertit en apòstol de l’ecologisme i en fa bandera (i negoci). És clar que, com passa sovint, com més se’n parla del que sigui, menys se’n fa. Només uns quants anys enrere, quan la preocupació general pel medi ambient era molt menor, les ampolles de vidre de les begudes no s’havien de reciclar perquè eren totes reutilitzables, la gent anava al forn amb la seva pròpia bossa del pa (de roba) i als llocs de treball, als bars i als restaurants, a l’estiu, ens refrescàvem deixant entrar l’aire del carrer i no pas gastant electricitat.
Després d'estar suant com un porc tot el sant dia, i per acabar-ho d'adobar, un servidor gairebé agafa una galipàndria a l'autobús. Es pot admetre que els empresaris grans i petits del món occidental s’hagin tornat bojos tots plegats i prefereixin llençar els diners en la factura de la llum abans que obrir una finestra. Però, tenint en compte com en són d’ecologistes els nostres governants, cal que al transport públic es faci exactament el mateix?
Fa ja unes quantes dècades que es parla d’ecologisme. Cada cop més, fins al punt que els partits ecologistes estan en vies de desaparició, perquè l’ecologisme ha entrat en l’agenda dels governs i dels partits majoritaris i qui més qui menys s’adorna amb el verd en les seves sigles o obre un departament o un ministeri de Medi Ambient. Fins i tot l’exvicepresident del país més contaminant del planeta s’ha reconvertit en apòstol de l’ecologisme i en fa bandera (i negoci). És clar que, com passa sovint, com més se’n parla del que sigui, menys se’n fa. Només uns quants anys enrere, quan la preocupació general pel medi ambient era molt menor, les ampolles de vidre de les begudes no s’havien de reciclar perquè eren totes reutilitzables, la gent anava al forn amb la seva pròpia bossa del pa (de roba) i als llocs de treball, als bars i als restaurants, a l’estiu, ens refrescàvem deixant entrar l’aire del carrer i no pas gastant electricitat.
Després d'estar suant com un porc tot el sant dia, i per acabar-ho d'adobar, un servidor gairebé agafa una galipàndria a l'autobús. Es pot admetre que els empresaris grans i petits del món occidental s’hagin tornat bojos tots plegats i prefereixin llençar els diners en la factura de la llum abans que obrir una finestra. Però, tenint en compte com en són d’ecologistes els nostres governants, cal que al transport públic es faci exactament el mateix?
2 comentaris:
Veig que has fet alguns canvis (millores) en el bloc. A veure si no ets tan car de llegir, company!
Amb això de l'ecologisme passa una cosa ben trista. Se'n parla tant (i es diuen tantes bestieses) que n'acabem cansats. Tens raó quan dius que hi ha d'haver una actuació ferma en aquest sentit, però penso que aquesta fermesa ha d'anar acompanyada d'un discrus raonable i ordenat, sense estridències i sense condescendències. Sense hipocresia. és a dir, sense tractar la gent com si fóssim nens de parvulari.
Salut
Carles com va!!
He arribat via Güimi al teu bloc. Per cert, et comento una idea que apuntes referent a Al Gore i que és pràctica usual dels polítics (hàbils): acaparar tot l'espectre públic per a no deixar espai per a ningú més. El paradigma local que tenim a València és Rita Barberà: ella és la més valencianista, la més espanyola, la més feixista, la més progresista, la més "sostenible", la més "constructora"... Acapara el discurs amb paraules i , com ben dius, amb això ja justifiquen el no fer res
Continuaré visitant-te!
Publica un comentari a l'entrada