El mem

Això dels mems que corren per Internet, no sé fins a quin punt aporta alguna cosa. Però no fa mal a ningú. I a més, si et conviden des d'aquí a fer-ne circular un, qui s'hi podria negar?

Recomana'm un bloc en català: El Galliner de l'Alguer de Paolo
No és dels millors ni dels més ben escrits. Ni tant sols està actualitzat. Però el porta un alguerès que diu quatre veritats desacomplexades sobre la nostra llengua que haurien de fer posar-se vermell a més d'un mandarí.

Recomana’m un bloc en un altre idioma: Fogonazos
D'on treu aquest senyor tantes històries inversemblants? Imprescindible

Recomana’m un post interessant: Sirventès (doble) en prosa
Un bonic exemple de com dir el nom del porc (per part de tots dos) amb contundència, elegància i poques paraules (l'un més que l'altre). El massatge citat s'ha perdut al ciberespai, però crec recordar que, més que massatge, semblava una succió.

Recomana’m un Web: Think Geek
Una bonica col·lecció d'andròmines inútils. És clar que, si tingués quartos de sobres, me les comprava totes

Recomana’m una eina d’internet: Biblija
El meu cool hunter de capçalera m'ha assegurat que la penúltima tendència de moda és el coneixement de les Escriptures. O fer-ho veure. I per a aquest darrer propòsit, aquesta pàgina és utilíssima. Per exemple: que no te'n recordes de quin és el passatge evangèlic que menys llegeixen els democratacristians, i encara menys els cristians liberals i neocons? Doncs busques un parell de paraules clau, et voilà:

Mt 19,24

Recomana'm un video/Recomana'm un audio: How we used to Live
I a més, amb la lletra.

Ecologistes de paraula

Avui hem suat la samarreta a la feina. Literalment, perquè s’ha espatllat l’aire condicionat i l’edifici d’oficines on treballo (com el 90 per cent dels que hi ha al país) és un cub d’acer i vidre sense finestres, a ple sol. Cosa que potser és una bona idea a Estocolm, o fins i tot a la City de Londres, per allò d’estalviar en calefacció. Però que en les nostres latituds és un atemptat al seny i al més elemental ecologisme.

Fa ja unes quantes dècades que es parla d’ecologisme. Cada cop més, fins al punt que els partits ecologistes estan en vies de desaparició, perquè l’ecologisme ha entrat en l’agenda dels governs i dels partits majoritaris i qui més qui menys s’adorna amb el verd en les seves sigles o obre un departament o un ministeri de Medi Ambient. Fins i tot l’exvicepresident del país més contaminant del planeta s’ha reconvertit en apòstol de l’ecologisme i en fa bandera (i negoci). És clar que, com passa sovint, com més se’n parla del que sigui, menys se’n fa. Només uns quants anys enrere, quan la preocupació general pel medi ambient era molt menor, les ampolles de vidre de les begudes no s’havien de reciclar perquè eren totes reutilitzables, la gent anava al forn amb la seva pròpia bossa del pa (de roba) i als llocs de treball, als bars i als restaurants, a l’estiu, ens refrescàvem deixant entrar l’aire del carrer i no pas gastant electricitat.

Després d'estar suant com un porc tot el sant dia, i per acabar-ho d'adobar, un servidor gairebé agafa una galipàndria a l'autobús. Es pot admetre que els empresaris grans i petits del món occidental s’hagin tornat bojos tots plegats i prefereixin llençar els diners en la factura de la llum abans que obrir una finestra. Però, tenint en compte com en són d’ecologistes els nostres governants, cal que al transport públic es faci exactament el mateix?