L'impecable discurs de Ciutadans
Tot el discurs de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía es basa en una gran mentida, en la idea que el castellà està perseguit a Catalunya. És una mentida tant evident que gairebé no cal ni perdre temps donant-hi voltes. Però també és un discurs molt hàbil i molt difícil de rebatre.
Si un marcià es teletransportés aquí a baix un parell de dies, potser tornaria al seu planeta amb la conclusió que la llengua de Catalunya és el castellà. Perquè en aquest país es pot viure en castellà les 24 hores del dia sense massa problemes. Amb les molt concretes excepcions de l'ensenyament a primària i d'aspectes tant formals com la retolació de les botigues, la comunicació institucional i poca cosa més. Que són precisament les qüestions que el partit de Rivera i companyia ataca sistemàticament. Amb gran habilitat per la seva part i amb un discurs fals, però formalment impecable. Perquè si bé qualsevol que tingui dos dits de front se n'adona que la immersió lingüística és imprescindible per evitar la creació de dues comunitats separades per la llengua (i, mig termini, per evitar la desaparició del català), no és menys cert que les llei del país diuen ben clar que totes dues llengües són oficials i que els catalans tenen el mateix dret d'usar una i l'altra.
D'aquí a fer-se un bonic ideari (aparentment) no nacionalista, que demana l'estricte bilingüisme i la neutralitat de l'administració en qüestions lingüístiques només hi ha un petit pas. Si fins ara ningú no l'havia donat i no havia sorgit un partit com Ciutadans és per pura casualitat. I perquè existia un consens tàcit (i ben fràgil, com s'ha vist) entre totes les forces polítiques, PP català inclòs, que consagrava el model lingüístic vigent des de fa un quart de segle. Potser a canvi de no anar més enllà en d'altres reivindicacions.
El discurs de Ciutadans, minoritari però molt sorollós, ataca la mateixa línia de flotació del futur del català: és la llengua feble del país, però qualsevol tímid intent de protegir-la ens converteix automàticament en bruts i irracionals nacionalistes que no respecten la llibertat personal. Si Martí l'Humà hagués tingut millor gens, i els seus fills més bona salut, ara no estaríem perdent el temps (ni l'energia) en aquestes discussions bizantines, l'idioma oficial seria l'idioma propi del país i ni als menys nacionalistes els hi passaria pel cap discutir-ho. El passat ja no es pot canviar, però el futur. és clar, nomes depèn de nosaltres.
